De sobte va tenir ganes de fer-li una sorpresa a la seva gran amiga. Per coses de la vida, havia marxat a viure lluny, però sentia la necessitat d’expressar que la seva amistat continuava tan viva com sempre; que es mantindria imperturbable tot i la distància.
De manera que va decidir enviar-li un ram de flors preservades. I la veritat, no sé quina de les dues es va quedar més satisfeta: o bé una per la sorpresa inesperada o bé l’altra només de pensar en el somriure i com de contenta hauria estat la seva amiga.
En la vida hi ha moments així. De vegades estem en un costat i de vegades en l’altre.
…i tu, ¿com et sents més còmode? regalant somriures, o rebent sorpreses?
