Flors naturals de muntanya

Us vull compartir que en les meves excursions m'encanta observar les flors que creixen en el seu entorn natural, les Flors naturals de muntanya En concret, aquesta vegada m'he fixat en tres flors de muntanya, ja sigui per on creixen, pel seus colors gens discrets o perquè flors similars es cultiven per vendre. La primera és el Bruc (Erica Cinerea), en castellà Brezo. És un arbust que creix formant grans colònies que segur que heu vist sovint per la muntanya. A vegades he vist per vessants tapissades d'aquestes flors. És impressionant! La flor és petita, però la planta pot arribar a fer 60cm d'alçada. Floreix de maig a setembre i la podem trobar ades del nivell del mar fins els 1400m d'alçada. Creix en sòls àcids i per això és indicadora de l'acidesa del sòl on creix. Ep, i no us perdeu l'exquisida mel que en fan les abelles! La segona que m'ha cridat l'atenció en la meva última excursió és otra flor de muntanya com es el clavell silvestre o de muntanya, que també s'anomena clavellina o clavell de pastor. Seur que n'heu vist un munt de vegades i us ha recordat a les clavellines que es comercialitzen. Però com que aquesta planta silvestre no és fàcil extreure-la no l'acostumem a veure a les botigues de flors. Floreix entre Maig i Agost i viu des del nivell del mar fins els 2500 m d'alçada, sense fer-hi gaire cabal al tipus de sòl... així que ja veieu que té poques manies! El que sí li agrada és que el sòl sigui sec i més aviat pobre en nitrògen. Es pot veure en el terç nord de la península ibèrica. Però la que més m'ha sorprès en aquesta sortida és la campànula. L'he trobada a gairebé 2000m d'alçada en una excletxa d'una roca calissa. També la podem trobar a menys altitud, però sempre per sobre dels 500m. No li agrada gens l'ombra i creix en sòls secs i pobres en nitrògen. El seu color morat em cautiva! [gallery columns="2" size="large" ids="1894,1893"]

COMPÁRTELO